El contingut d’aquesta pàgina s’ha elaborat en bona part a partir d’entrevistes amb dos enginyers amb anys d’experiència treballant a plantes de biogàs.
Les idees de partida que va esbossar l’alcalde a la presentació del 9 de febrer no casen amb el que normativament hauria de ser, o amb el que seria possible que fos. Això indica que la definició del projecte està en un punt molt vague i queda molta feina per fer per arribar a una proposa amb sentit.
Les entrades a la planta
Segons va explicar l’alcalde, a la planta de biogàs hi entrarien residus orgànics municipals (els que es recullen al contenidor marró), residus d’indústria agroalimentària, restes de poda i forestals, purins i fangs de depuradora. Un tècnic alerta que no és aconsellable posar-hi tots aquests tipus de residus barrejats, ja que el tractament adequat per a cadascun és diferent (més o menys aigua, temperatura, etc.), de manera que posant-los barrejats el rendiment que s’aconsegueix és inferior. De fet, moltes plantes de biogàs estan especialitzades en un cert tipus de residus, sobretot a l’estranger.
- Tones d’entrada dels diferents tipus de residus: a la taula següent es veu que les xifres que va donar l’alcalde són molt diferents de les de les fonts oficials. Si la capacitat de la planta ha de ser la que va dir l’alcalde, podria tractar només al voltant d’un 70% dels residus que es generen a Moià (i no pas el 100%, com va dir l’alcalde).
Hi ha més detalls sobre aquestes xifres i altres informacions errònies que va donar l’alcalde a la pàgina Desinformació.
- Residus orgànics domèstics: abans que entrin al digestor s’han de cribrar per treure’n els impropis (materials no orgànics). Com que a Moià no es fa una recollida selectiva porta a porta, en contenen molts: les bosses de plàstic en què es llença molt majoritàriament la brossa orgànica, i altres materials que s’hi llencen (plàstics, metalls…). Part d’aquests impropis entraria inevitablement al digestor, ja que és impossible cribrar-los al 100%.
- Fangs de depuradora: segons l’alcalde seria un dels residus que entrarien a la planta. Però canvis legislatius relativament recents estableixen que, si a una planta de biogàs hi entren fangs de depuradora, llavors el digestat no es podrà fer servir com a fertilitzant homologat amb marca CE, és a dir adob que es pot portar directament als conreus (Annex II del Reglament (UE) 2019/1009, recollit a la Llei de Residus 7/2022 d’àmbit estatal, vigent des de l’abril del 2022 i que s’haurà d’haver desenvolupat l’abril del 2026). Això fa que el digestat perdi valor com a material i econòmicament (més detalls més endavant).
- Residus forestals: quan l’alcalde els va mencionar com a material d’entrada a la planta, va comentar sobre el perill de tenir els boscos bruts. Segons un tècnic, els residus forestals no es degradarien en un procés de digestió anaeròbia com el que està pensat per a Moià. És a dir, que sortirien de la planta tal com hi han entrat. Ara bé, hi ha plantes on n’hi posen, com la de Llutxent (Vall d’Albaida, País Valencià), que a finals de juny ha sofert un incendi. Sembla que la presència de material llenyós hauria pogut ajudar a la propagació del foc.
- Entrades futures: hi ha casos de plantes de biogàs que es van aprovar per tractar-hi determinats residus, i un cop a mig construir l’administració ha decidit portar-n’hi d’altres. És el cas de Navia (Astúries), per exemple. Aquesta realitat ens diu que el projecte ha de definir molt clarament les entrades planificades (materials, orígens, tones, garantia de subministrament sostingut…) per poder confiar que en el futur no hi haurà sorpreses.
En el cas de Moià, com es veu, de moment la planificació està desencaminada i és vaga. Per exemple, no coneixem informació sobre quants ramaders sense terres hi ha a Moià als quals interessaria portar els purins a la planta en lloc de vendre’ls a pagesos dels voltants o a altres compradors.
La sortida material de la planta: el digestat
El digestat és la massa que queda al tanc després d’haver-se fet la digestió anaeròbia. Quan es planeja una planta de biogàs és important tenir clar què se’n farà, i els avantatges i inconvenients que hi ha des dels punts de vista ecològic i econòmic (és el que venia a dir un director d’escorxador en una jornada tècnica sobre biofertilitzants que es va fer el maig a Vic, ho podem veure en aquesta notícia).
A la presentació que es va fer a Moià es va dir poca cosa sobre aquesta qüestió. En el cas de La Sentiu de Sió (La Noguera), ni tan sols l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte de planta presentat a exposició pública no diu res sobre el destí del digestat. Aquest projecte té l’oposició de la Plataforma Pobles Vius, que va coordinar la presentació de 800 al·legacions en contra i es va aconseguir ajornar la tramitació urbanística de la planta.
El digestat és aigua en un 75%-95%. Mitjançant basses i sistemes mecànics, com ara premses, se separen les parts sòlida i líquida i cadascuna va a una bassa.
Part líquida: la bassa ha d’estar ben tancada perquè fa molta pudor. El líquid conté Compostos Orgànics Volàtils tòxics, que es treuen amb unes dutxes de rentat. El resultant d’aquest procés es fa passar per uns biofiltres, generalment a base d’estella, i fa olor de bosc moll.
El líquid també conté molts nitrats, i té unes demandes bioquímica i química d’oxigen elevades (com tots els líquids contaminats), per la qual cosa cal depurar-lo.
Part sòlida: a la taula s’expliquen les dues destinacions que pot tenir. A Moià està prevista la primera opció, que és la menys convenient tant ecològicament com econòmicament.
| Si a la planta de biogàs hi han entrat fangs de depuradora | Si no n’hi han entrat |
| Com s’ha dit, no se’n podrà obtenir un adob de qualitat. Es podrà vendre com a residu, a un preu considerablement més baix. En funció de la composició concreta, pot ser que es pugui aplicar com a adob, amb certes limitacions i previ tractament. En canvi, l’alcalde va dir que se’n podrien obtenir pellets que es poden fer servir com a adob agrari, sense més consideracions. | Es pot seguir assecant (per exemple amb l’escalfor generada per la planta mateixa), es passa per un cribratge fi per seguir separant-ne impropis, i es composta (in situ o en una planta de compostatge externa). L’adob de qualitat CE resultant es pot vendre com a producte i a més bon preu. |
En la primera opció, empreses gestores de residus comprarien el digestat amb restes de fangs i el vendrien a plantes de compostatge, que, pels canvis legislatius que hem esmentat, hauran de tenir línies de tractament separades per a residus amb fangs i sense. En un estudi del 2021 que anunciava els imminents canvis legislatius, l’Agència Catalana de Residus deia Entenem que els preus de gestió de fangs a plantes de compostatge es poden incrementar considerablement. D’aquí que el preu de venda del digestat com a residu sigui considerablement inferior al preu de venda d’un digestat sense restes de fangs.
Finalment, afegir que, fins i tot si de la part sòlida se n’obté un adob de qualitat CE, hi ha certs riscos i inconvenients:
- Si a la planta hi entren purins (tal com està previst en el cas de Moià), l’adob contindrà nitrats. De manera que hi segueix havent risc de contaminació d’aqüífers.
- El cribratge no pot ser perfecte, de manera que s’escampen pels camps altres materials, incloent-hi plàstics i microplàstics.
- L’adob conté menys matèria orgànica que la que va entrar a la planta, perquè una part s’ha transformat en biogàs. Sí que està en un estat més assimilable pels vegetals (això també s’aconsegueix compostant els residus orgànics, sense perdre’n en el procés).
- Només es pot aplicar als conreus la tardor/hivern, i per tant cal guardar-lo acumulat bona part de l’any.
- Caldria estudiar si els sòls del Moianès són prou permeables per admetre’l.
Requeriment de transport
Els camions que porten residus a una planta carreguen entre 20 i 24 tones de material. Si ens basem en les 29.500 tones de residus que segons l’alcalde arribarien cada any a la planta, i suposem que només n’hi arribessin els dies laborables, tindríem un trànsit de 5 o 6 camions diaris per portar residus a la planta.
Pel que fa al digestat:
- Si la part líquida pot entrar a la depuradora i suposant que la ubicació acabés sent la que s’ha proposat, requeriria poc transport.
- La part sòlida l’haurà de recollir un gestor de residus i dur-la a una planta de tractament o de compostatge (ja que a Moià no està previst posar planta de compostatge in situ). Essent que és part sòlida un 5%-25% del digestat, serien uns altres 1-2 camions diaris.