Arreu d’Europa s’estan estenent plantes de biogàs, de diferents dimensions i per tractar diferents tipus de residus. També a Catalunya. L’Estratègia Catalana de Biogàs i Pla d’Acció 2024-2030 preveu arribar a 200 plantes el 2030; ara n’hi ha una cinquantena.
Tal com es pot veure en aquesta Estratègia, l’imaginari a partir del qual s’ha concebut aquesta tendència es fonamenta en quatre pilars, que també va esmentar l’alcalde de Moià a la presentació del projecte:
- Resoldre el problema dels residus orgànics.
- Resoldre el problema dels purins.
- Fer-ho generant energia renovable i per tant en línia amb la transició energètica necessària.
- Potenciar així una economia circular.
Però la natura, molta ciència i els fets diuen que aquests pilars són peus de fang. Vegem-ho punt per punt.
Punt 1. El “problema” dels residus orgànics
Els residus orgànics no són un problema, ans al contrari: són un recurs valuosíssim per recuperar la fertilitat de la terra
La terra està perdent fertilitat. Des de fa prop d’un segle s’hi apliquen molt majoritàriament fertilitzants sintètics, consistents en els tres nutrients principals (nitrogen, fòsfor i potassi), i se n’elimina la resta d’éssers vius, amb herbicides i plaguicides. Però la natura està composada d’ecosistemes plens de sers vius, que interactuen de la manera més òptima per a la supervivència de tots ells. En particular, els vegetals que conreem necessiten un sòl viu, ple no només de nutrients sinó també de microorganismes i “cucs i cuques” que tenen cadascun una funció, així com els insectes i les “males” herbes. Fa temps que l’agricultura ecològica, i sobretot més recentment la regenerativa, ho estan demostrant.
És per això que els residus orgànics no són un problema, sinó un recurs valuosíssim per recuperar la fertilitat de la terra. Convertir-los en gas i en un digestat barrejat amb tòxics i impureses (procedents de la resta de residus que entren a la planta) és el destí menys intel·ligent que poden tenir. El millor és compostar-los i adobar els conreus amb el compost; d’aquesta manera tornen a la terra tots els nutrients que en vam treure quan vam collir les verdures, les fruites i totes les plantes cultivades.
Punt 2. El problema dels purins
Les plantes de biogàs es volen fer sobretot per tractar purins, però reduirien poc les emissions de metà i perpetuarien la contaminació dels nostres aqüífers amb el fi de proveir carn de porc a altres països
Els purins sí que són un problema: actualment les aigües subterrànies del 49% dels municipis catalans estan contaminades per nitrats o hi contribueixen, i la xifra no para de créixer (més detalls en aquesta pàgina del web). I els purins procedeixen principalment de la ramaderia, sobretot de la porcina, un sector del tot sobredimensionat: Catalunya és el 10è productor mundial de carn de porc, i n’exporta el 82,5% (més detalls en aquesta pàgina del web).
Per l’Estratègia Catalana de Biogàs, un dels objectius d’arribar a 200 plantes de biogàs el 2030 és multiplicar per 10 les tones de purins que s’hi tracten. La directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Marta Morera va explicar en aquesta exposició sobre el paper del biogàs a la transició energètica a Catalunya que les plantes de biogàs tenen un potencial important, molt important, per donar solució a tot el que és dejecció ramadera. També podem llegir a la Resolució de les subvencions Next Generation a plantes de biogàs que Se valorizarán principalmente residuos ganaderos, lodos de depuradoras, FORSU (brossa orgànica domèstica) y residuos de industrias agroalimentarias. Potser és per casualitat, però els residus ramaders són els primers de la llista. D’altra banda, a l’Estat espanyol s’estan implantant més i més macrogranges, instal·lacions que originen diverses problemàtiques ambientals i socials (per exemple amb el món rural) i que són grans generadores de purins. Macrogranges i macroplantes, doncs, són el tàndem perfecte per seguir engrandint un model productiu que malmet el territori i agreuja la crisi climàtica.
Justament la directora de l’ICAEN també va explicar que l’objectiu final del pla de biogàs és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocades pel metà. Però resulta que, tal com va comentar en una entrevista un enginyer amb anys d’experiència en plantes de biogàs, el metà (un gas d’efecte hivernacle) s’evapora dels purins molt de pressa, en cosa de dies. De manera que, de cara a reduir les emissions de metà i alhora obtenir el màxim d’energia del metà, caldria portar els purins de les granges a la planta com més sovint millor; per tant, més trànsit de tractors. Si el volem mantenir baix, aleshores quan els purins arribin a la planta ja es poden haver produït la major part de les emissions de metà, i els purins tenir la capacitat generadora de biogàs molt minvada.
Sembla clar que una estratègia més bona per aconseguir l’objectiu final del pla de biogàs seria disminuir la quantitat de purins que es produeixen, per exemple reduint dràsticament la hipertrofiada indústria porcina catalana, cosa que d’altra banda no comprometria gens les nostres necessitats alimentàries de carn de porc.
Punt 3. Generar energia renovable dins de la necessària transició energètica
El primer manament de la transició energètica ha de ser reduir el consum. Cap combinació de tecnologies renovables no pot igualar, ni de molt bon tros, l’enorme cabal d’energia que ha proporcionat el petroli. D’altra banda, el biogàs només pot tenir un paper residual com a font d’energia renovable
El biogàs és evidentment un combustible d’origen renovable, però només pot tenir un paper molt residual en la necessària transició energètica. De fet, tal com s’ha vist al punt anterior, i segons les autoritats competents, l’objectiu principal de les plantes de biogàs no és generar energia sinó “resoldre” el problema dels purins.
Per exemple, Greenpeace, segons ens ha explicat en una comunicació personal, no inclou les plantes de biogàs en el seu model de transició energètica, pels motius que hem vist als punts anteriors i perquè tenen un potencial energètic molt limitat. Ara bé, sí que veu adequades dintre d’un nou sistema energètic plantes de biogàs de petita escala per a autoconsum de granges familiars, indústries o fins i tot depuradores, a partir de residus o purins propis o de proximitat. D’aquesta manera sí que s’eviten emissions de metà, i no es requereix transport de residus ni de purins.
Gairebé no es parla de reduir el consum energètic
Ara bé, un punt molt rellevant és el que va dir la directora de l’ICAEN a l’exposició que ja hem citat, parlant del PROENCAT 2050, un estudi prospectiu que orienta la transició energètica del país cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català. Morera va dir que l’estudi consisteix a veure quina energia consumim, on la consumim, i d’aquí a futur a quina demanda haurem de fer front. I per altra banda fa una anàlisi cost-eficient de les diferents tecnologies per subministrar aquesta energia de forma 100% renovable. Només més endavant va mencionar de passada que cal abordar altres àmbits, com ara la reducció de la demanda d’energia.
O el que va dir el tècnic Ricard Carreras a la presentació del projecte a Moià: que la transició energètica és inevitable i passarà en gran mesura per una electrificació de moltes coses, però hi ha coses difícils d’electrificar, com ara el transport pesat; i una alternativa seria usar biometà (derivat del biogàs) com a combustible. Cap menció a una reducció de la mobilitat.
O el que va dir el propietari de l’escorxador, Teòfil Camí, a l’entrevista que se li va fer a Ràdio Moià: que la producció de producte congelat s’ha multiplicat per 21 entre el 2020 i el 2023, es preveu que gairebé es dobli el 2024, i si el mercat diu que ho vol congelat, naltros necessitem congelar-ho (més informació sobre aquesta nova activitat planejada per l’escorxador, i les conseqüències que té, en aquesta pàgina).
Qui sigui conscient de l’origen i la magnitud de l’emergència climàtica en què ens trobem sap que el primer manament de la transició energètica ha de ser reduir del consum d’energia. Durant un segle hem gaudit (bona part de la població mundial) d’una abundància energètica sense precedents, gràcies a un recurs natural, el petroli, molt copiós i amb un contingut energètic extremadament elevat. Hem disposat de l’energia sense miraments, com en una orgia energètica sota l’aixeta de l’or negre. Ara hem de tancar aquesta aixeta, i fins ara no hem descobert cap altra font d’energia que permeti sostenir el ritme que ha possibilitat el petroli sense causar danys greus al planeta, com ara cobrir-lo amb una estora de plaques solars. Ara com ara, cap combinació de tecnologies renovables no pot igualar, ni de bon tros, el cabal de l’aixeta del petroli. En el camp de l’energia, les tres erres són Reduir, Reduir i Reduir.
Punt 4. Economia circular
PÀGINA PER COMPLETAR