L’any 2020, Masia Tero SA va comprar l’empresa Escorxador Comarcal del Moianès SA (ECM), que havia nascut després de la privatització de l’antic escorxador públic. Masia Tero, domiciliada a Les Borges Blanques (Les Garrigues), ofereix diverses gammes de carn de porc al tall i pernils.
Segons dades públiques del Registre Mercantil, l’any 2022 ECM i Masia Tero van tenir respectivament 2,3 i 2,5 milions d’euros de benefici abans d’impostos.
Masia Tero SA pertany a Camibert 2000 SL, dedicada a l’explotació de ramaderia porcina.
Teòfil Camí Gibert, fill de Juneda, és l’administrador únic d’aquestes tres empreses, i administrador d’altres empreses que formen un grup empresarial horitzontal. Totes tenen la seu social a Les Garrigues, llevat d’ECM i Roviroli.
Les activitats del grup són les següents.
| Empreses | Activitats |
|---|---|
| Escorxador Comarcal del Moianès SA Masia Tero SA Camibert 2000 SL Masia Artesana SL Biomasa del Genil SL Agrojuneda SL | Explotació de ramaderia porcina i sacrifici. Elaboració de derivats carnis i envasat de cans. Venda de carn i derivats i de plats cuinats amb carn, al major o al detall, en línia o en establiments |
| Urgesneda Biomasa SL Biomassa Ribera d’Ebre SL Arpasol Vat SL Solvat Tero SL Clipping Development SL | Serradora de fusta Explotació de recursos energètics agraris o forestals Plantes de producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques Serveis tècnics relacionats amb aquestes activitats |
| Urgesneda SL Promocions Barrufet-Caelles SL | Negocis immobiliaris |
| Roviroli SL Gent Amboli SL Amboli Energia de casa SL | Producció d’oli d’oleaginoses (com colza o gira-sol) i derivats per a consum animal o pinso. Producció de biocombustibles |
| Casa Miravall SL | Àpats i allotjament per a celebracions |
| La Manreana SL | Granja-escola per a centres educatius i esplais |
| Fundació La Manreana | Teràpies eqüestres i zooteràpia per al desenvolupament i inclusió social de persones amb diversitats funcionals |
Tractament de purins a Juneda
Les informacions d’aquest apartat provenen principalment de l’entitat ecologista de les terres de Ponent Ipcena.
Teòfil Camí és membre de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP), una cooperativa d’uns 150 ramaders. GAP és propietària de Tracjusa, una planta d’assecament de purins que funcionava cremant gas natural, que va ser presidida per Camí del 2004 al 2019. Com que l’any 2025 s’extingirà la prima per l’ús del gas natural, GAP vol reconvertir la planta per tal que cremi gas obtingut a partir de residus; és el projecte anomenat Nova Tracjusa. Per obtenir aquest gas, residus urbans no aprofitables procedents de les plantes de selecció dels Ecoparcs es cremen a uns 1.000ºC i passen de sòlid a gas, obtenint l’anomenat Combustible Derivat de Residus (CDR). El projecte Nova Tracjusa preveu incinerar 45.000 tones de residus a l’any i compta fer un negoci de 5-6 M€/any.
Incinerar aquests residus produeix dioxines i furans, gasos altament tòxics per a la salut. Segons Ipcena, el CDR té un poder calorífic del 20% respecte al gas natural, i el procés necessita unes torres de refrigeració que consumeixen 150 milions de litres d’aigua anualment.
Des del 2016, la plataforma “Aturem la incineradora de Juneda” s’oposa al projecte. Teòfil Camí, que n’és un cap visible, va acusar Joan Vázquez, secretari general d’Ipcena i membre de la plataforma, d’oposar-se al projecte en defensa dels interessos d’una gran indústria agroalimentària, de la que rebria una contraprestació. Joan Vázquez va anunciar que el denunciaria (notícia a GarriguesTV).
El 2021 la Generalitat va donar l’autorització ambiental al projecte Nova Tracjusa. “Aturem la incineradora de Juneda” hi ha presentat diversos recursos que no han rebut resposta, fins que l’abril el 2022 va portar l’autorització davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (notícia al diari Segre).
La cooperativa GAP també està impulsant el projecte Biogap: instal·lar una planta de biogàs alimentada per purins i altres residus orgànics, on es podrien tractar 4 vegades més purins que a Tracjusa. El biogàs es depuraria per obtenir-ne biometà. El projecte inclou crear un parc fotovoltaic per subministrar energia a la planta, que segons GAP tindria un elevat consum energètic, i també vendre’n a tercers.
El president de la cooperativa GAP és Eduard Cau Barrufet, un ramader intensiu de porcí que el 2020 va obrir una branca de producció ecològica. Amb una inversió de més de 2 milions d’euros, va dissenyar una finca per a la reproducció en què les mares i els garrins campen a l’aire lliure per moltes més hectàrees de les que exigeix la normativa de la producció ecològica. I va posar a punt també una granja d’engreix on passen després els garrins.
Aquesta branca productiva té un únic client: Masia Tero. La carn de porc ecològica és una de les gammes de carn de porc que ofereix.