De les plantes de biogàs en poden sortir pudors procedents dels residus orgànics i purins que hi entren com a matèries primeres, del fum que surt de la xemeneia i de possibles fuites de biogàs.
A més de pudors s’emeten substàncies tòxiques. Per exemple, en cas de fuites de biogàs es podria alliberar sulfur d’hidrogen, que a més de fer molta pudor –la típica d’ous podrits– que se sent en quantitats molt petites, és altament tòxic.
I és que el biogàs conté, a més de metà i CO2, un 1% d’altres substàncies. A les plantes de biogàs hi ha filtres per retenir gasos tòxics, però no en poden retenir el 100% (de fet aquests filtres, carregats de substàncies tòxiques, esdevenen un altre residu que cal gestionar amb molta cura). Des del col·lectiu d’oposició a la planta de biogàs de La Galera (en parlem més endavant) expliquen que les pudors més fortes es generen justament quan se separa el sulfur d’hidrogen del metà. A la planta hi ha filtres tipus cortines d’aigua per evitar-les, però per ara no ho aconsegueixen.
El Consell de Ministres Nòrdic va encarregar un estudi sobre les millors tècniques disponibles per gestionar plantes de biogàs petites (entre 30 i 100 tones de residus diaris; segons l’alcalde, a la de Moià n’hi entrarien 81). Una de les conclusions de l’estudi, que es va publicar el 2020, és aquesta:
“Ja en l’etapa de planificació d’una planta de biogàs, la ubicació és molt important. El més important és la distància a les cases residencials més properes i altres receptors sensibles, perquè fins i tot una planta de biogàs que funciona bé pot causar molèsties, olors i sorolls.”
Distàncies en el cas de Moià
En general es parla d’un mínim de 2 km entre una planta de biogàs i habitatges o àrees amb activitats sensibles (més avall hi ha alguna referència que ho explicita).
En aquest mapa es veu que la distància des de la ubicació proposada per a la planta fins a l’habitatge més proper és de 500 metres.
Al mapa següent es veu que fins als habitatges que estan més al sud del nucli urbà hi ha uns 900 metres. Al seu costat hi ha les pistes d’esport a l’aire lliure del Club Esportiu Moià, i just a continuació l’Institut del Moianès, on estudien joves als matins i mainada a les tardes.
La línia vermella que hi ha en aquest segon mapa és aproximadament on arriba l’àrea urbanitzable segons el Pla General d’Ordenació Urbanística de Moià. És a dir, és el punt més al sud on es podrien construir habitatges dintre del nucli urbà. Aquest punt està a 700 metres del lloc on aniria la planta de biogàs.
De fet, per tenir una distància de 2 km des d’aquesta ubicació cal anar fins a la sortida nord de Moià, a la corba on comença la carretera cap a l’Estany, més amunt de l’Escola Pia. És a dir, pràcticament tot el poble, exceptuant Montví, és a menys de 2 km de la ubicació proposada per a la planta.
Segons diverses experiències, un dels factors que és més important de tenir en compte a l’hora d’ubicar una planta de biogàs és saber d’on bufa el vent. A Moià pràcticament cada tarda hi bufa vent de marinada, de sud cap a nord, que impulsaria els gasos emanats de la planta cap al poble.
Experiències de pudors des de plantes de biogàs
- Al Montsià, la planta Biometagas La Galera està situada entre els nuclis de La Galera (a 1 km) i Santa Bàrbara (a 2 km i escaig). L’Enrique Lange, president de l’associació de veïns AVEMESABA i resident a Santa Bàrbara, descriu les pudors així: “Hi entren productes caducats, fangs de depuradores… fa l’olor de basura putrefacta, i entra a casa i ja et queda estancada dins.” (article aquí). Lange també ens ha fet saber en una comunicació personal que hi ha veïns que ja estan tips de les pudors i volen marxar del poble, però no troben qui els vulgui comprar la casa. L’empresa ha començat a analitzar les pudors que genera al poble el març del 2024 (notícia aquí). En aquest vídeo, ponents i assistents a un acte parlant dels efectes de la planta comenten sobre el gran malestar que causen les pudors, sobre la discordança entre els que diuen les autoritats i la realitat pel que fa a efectes sobre la salut, sobre la devaluació del poble i l’entorn com a tals, i expressen que cal mobilització popular massiva per fer sentir la protesta, ja que les organitzacions que recullen signatures no tenen poder davant les institucions.
- L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre) s’oposa a la ubicació proposada per a una planta de biogàs, perquè està a 1,9 km d’un mas i a 2,5 km d’un raval de la localitat. “Les olors generades per la planta de biogàs afectarien directament els nostres ciutadans, especialment i amb molta intensitat en els dies de vent de dalt”, ha dit l’alcalde, que enumera també altres greuges que comportaria la ubicació proposada per a la planta. Més informació aquí.
- A Autol (la Rioja), el poble ha convençut l’alcaldessa de no tirar en endavant el projecte de planta de biometà, sembla que sobretot per les pudors. En aquest cas es preveia portar-hi també gallinassa, i es volia construir a menys d’un quilòmetre del poble.
- A Almansa (Albacete) un projecte de planta de biogàs té gairebé tots els permisos, entre ells una llicència per funcionar a petita escala. Ja ho ha fet, i ja genera problemes de pudors, mosquits i trànsit. La ubicació és a 3 km escassos de la localitat. Els veïns han presentat denúncies a la Guàrdia Civil i l’Ajuntament ha declarat que farà tot el possible per aturar el projecte, escoltant els centenars d’al·legacions que s’estan recollint. Més informació aquí.
- A Villar del Arzobispo (València) s’hi vol instal·lar una planta de biogàs, cosa que ha despertat alarma entre la població. El consistori ha buscat informació entre experts, investigadors i altres experiències i han conclòs que els resultats no poden ser més desanimadors, les notícies totes són negatives i les informacions que ens transmeten és que el funcionament d’aquestes plantes genera pudors i molèsties veïnals, ja sigui per un disseny deficient, una ubicació inadequada o males pràctiques en la gestió. L’ajuntament s’oposa a la planta per aquest i altres motius, que exposa amb detall en aquesta moció.
- Al municipi de Navia (Astúries), quan la construcció d’una planta de biogàs al llogaret d’Armental era un projecte, l’alcalde sostenia que no faria cap pudor. Un cop en funcionament ha resultat que en fa molta (cal dir que sembla que en aquesta planta s’hi porten, a més de purins i residus orgànics domèstics, algun altre residu com ara gallinasses). Ho explica l’associació veïnal i veïns que viuen molt a prop de la planta en un vídeo que podem veure en aquest web de la campanya que hi ha a Camarles (Montsià) contra el projecte de construcció d’una planta de biogàs a 4 km del poble.
- Als Estats Units, al municipi de Johnston (Rhode Island) hi ha la planta de biogàs Rhode Island Bioenergy Facility. Segons informa el mitjà dedicat a qüestions ambientals i socials ecoRI News, hi ha testimonis que han sentit la pudor de la planta des d’una carretera que hi ha a 500 metres. A 200 metres de la planta hi ha un edifici amb diverses petites empreses. El propietari d’una de les empreses explica que de vegades la pudor és tan dolenta que fa molt difícil, si no impossible, treballar, i que des de dintre de l’edifici també se sent. I que els moments en què se sent més són del tot aleatoris.
En sis mesos es van presentar 60 queixes al Departament de Gestió Ambiental (DGA). Algunes descrivien la pudor com “una flaire forta de químic tòxic i de gas”, o es queixaven de maldecaps i nàusees. El DGA hi va enviar inspectors, i a l’informe d’una inspecció s’hi pot llegir “les pudors era tan fortes que l’inspector va haver de tornar al seu cotxe en cosa de minuts”. El DGA va requerir a la planta que fes un pla per posar remei a les pudors. L’empresa va dir que les pudors eren degudes a un filtre defectuós, i el va reparar. Però les pudors i les queixes van seguir. Més endavant el DGA va multar l’empresa amb 15.000 dòlars.
Què diuen els científics i els tècnics
A la presentació del projecte de Moià a la ciutadania el 9 de febrer, el tècnic convidat va dir que hi ha moltes mesures per evitar al màxim les pudors que pugui produir la planta. No va dir quines, ni quin resultat aconsegueixen. Tampoc no va parlar d’emissió de tòxics.
L’Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos, entitat veïnal que es va constituir per oposar-se al projecte d’instal·lació d’una planta de biogàs al seu municipi, ha redactat aquestes conclusions sobre l’impacte d’una planta de biogàs sobre la salut de les persones a partir de l’anàlisi d’una quinzena d’articles científics.
A continuació hi ha diverses cites de científics i d’empreses del sector del biogàs sobre emissions de pudors i tòxics des de les plantes de biogàs.
“La implementació d’una planta de biogàs pot generar molta preocupació al veïnat degut a molèsties per les pudors i risc per a la salut.”
S. Cariou i altres: Chemical and odorous atmospheric emissions from the methanisation process: impact of raw materials and operating conditions, article a la Conferència Anual 2019 de l’Air and Waste Management Association
“Les nostres plantes de biogàs estan entre les més modernes del món, I això significa que les molèsties per pudors a les comunitats dels voltants es redueixen al mínim. [..] Si viviu dintre d’un radi de 2 km d’una de les nostres plantes de biogàs, us podeu apuntar al nostre servei SMS, que us informarà en cas de molèsties per pudors agudes o previstes”.
Nature Energy, empresa que té 13 plantes de biogàs a Dinamarca i una a Holanda.
“Durant els últims vuit anys, el 85% de les 964 plantes que hem supervisat al Regne Unit i a Alemanya tenien fuites de biogàs. Una quarta part de les fuites es van classificar com a “significants” (més de 1.000 litres de metà per hora), i van causar pèrdues econòmiques serioses i preocupacions per la seguretat.”
Tim Elsome, director general de FM BioEnergy, una assessoria britànica per a plantes de biogàs (es pot veure la cita aquí).
“El percentatge de pèrdues en relació amb la ràtio de producció calculada de plantes de biogàs va de 0,02% fins a 8,1%.”
“Les plantes de biogàs poden produir de mitjana fins a un 1,9% de totes les emissions de metà del Regne Unit.”
S. Bakkaloglu i altres, abril 2021: Quantification of methane emissions from UK biogas plants, article a la revista científica Waste Management.
“La toxicitat equivalent de dioxines i furans als fums que es generen cremant biogàs és 10 vegades superior a la que s’obté cremant gas natural.”
“Als fums que surten d’un motor de biogàs hi ha 3 vegades més NOx que en el cas del gas natural.”
A. Macor i altres, octubre 2020: A Human Health Toxicity Assessment of Biogas Engines Regulated and Unregulated Emissions, article publicat a la revista científica Applied Sciences.
Nota: NOx són els òxids de nitrogen. Segons la Viquipèdia són irritants per al sistema respiratori i ocular, i a llarg termini poden conduir a un desenvolupament pulmonar més lent dels infants i a malalties respiratòries cròniques i cerebrovasculars.
“Una fuita accidental de sulfur d’hidrogen d’una planta de biogàs pot conduir a fatalitats o a impactes sobre la salut severs. Viure a la vora de plantes elèctriques de biomassa (i de la pol·lució de l’aire amb pudors que les acompanya) pot comportar un increment en el risc de diversos símptomes i de molèsties per la pudor.”
A. Freiberg i altres, febrer 2018: The Use of Biomass for Electricity Generation: A Scoping Review of Health Effects on Humans in Residential and Occupational Settings, article publicat a la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health.
“Els treballadors i la població que viu a la vora de plantes de biogàs poden estar exposats potencialment a diverses substàncies contaminants, com ara PM10 i PM2.5, ozó, diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, alguns bacteris i fongs, endotoxines i alguns Compostos Orgànics Volàtils.”
M. Tamburini i altres, març 2023: Analysing the Impact on Health and Environment from Biogas Production Process and Biomass Combustion: A Scoping Review, article publicat a la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health.
“Vam trobar de manera consistent que les taxes de visites d’urgències respiratòries entre els residents que vivien dins dels 10 km de biorefineries eren significativament més altes (les ràtios de taxa (RR) van d’1,03 a 3,64) que les de les zones de control”
E. K. Lee i altres, juliol 2021: Residential Proximity to Biorefinery Sources of Air Pollution and Respiratory Diseases in New York State, article publicat a la revista científica Environment Science & Technology.
Nota: les biorefineries són plantes de generació de combustibles líquids o gasosos a partir de biomassa. Inclouen les plantes de biogàs.