Els continguts d’aquesta pàgina procedeixen en part d’una actualització d’estudis fets per Justícia Alimentària, en concret Carne de Cañón (2019) i Això no toca. Les emissions ocultes del sector porcí català (2022).
Catalunya, una potència porcina mundial
Si Catalunya fos un país, seria el 10è productor mundial de carn de porc, segons dades del 2022, les més recents que hi ha. Aquell any va produir el 40% de la carn de porc de l’Estat espanyol, que va ser el quart productor mundial després de la Xina, els Estats Units i el Brasil (fonts: estadístiques de la FAO i del Ministeri d’Agricultura).
I, si Catalunya fos un país, seria el tercer país de la Unió Europea on més porcs s’escorxen, darrera d’Alemanya i la resta d’Espanya, i per davant de França. S’hi fan el 42% dels sacrificis de tot l’Estat (fonts: estadístiques de la UE i del Ministeri d’Agricultura).
L’any 2022 Catalunya va exportar el 82,5% de la carn de porc que va produir (font: Estadístiques de comerç exterior d’Espanya).
El lloc de Catalunya a la UE i al món s’ha mantingut similar els últims cinc anys. A Catalunya, la indústria porcina, que sempre hi ha set important, ha crescut molt l’última dècada (font: Dept. d’Agricultura). El nombre de sacrificis ha crescut més que la cabanya perquè es porten porcs de fora de Catalunya a sacrificar aquí.
Nitrats i contaminació
Aqüífers En paraules de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el que és ben sabut: La presència de compostos nitrogenats, especialment nitrats, és el problema de contaminació difusa més important a les aigües subterrànies de Catalunya. L’origen d’aquests nitrats s’atribueix principalment a les pràctiques relacionades amb l’activitat agrícola i ramadera, com són l’aplicació en excés de fertilitzants nitrogenats i amoniacals i de dejeccions ramaderes.
A l’estudi tècnic Avaluació de la problemàtica originada per l’excés de nitrats d’origen agrari en les masses d’aigua subterrànies a Catalunya, publicat a finals del 2022, l’ACA alerta que la recuperació dels aqüífers contaminats és de difícil solució a curt termini, i requereix d’un gran esforç de tots els actors implicats, però molt especialment de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, qui té atribuïdes les competències i funcions del control, regulació i gestió de l’activitat ramadera i agrícola a Catalunya.
En aquest mapa, l’estudi senyala en vermell les masses d’aigua subterrànies catalanes que estan en mal estat per una concentració excessiva de nitrats (més de 50 mg/L).
Una àrea s’anomena Zona Vulnerable si la seva escorrentia flueix cap a aigües afectades o que contribueixen a la contaminació per nitrats. El nombre de municipis inclosos en zones vulnerables no deixa d’incrementar-se. Actualment, gairebé el 40% de la superfície catalana i el 49% dels municipis han estat declarats vulnerables per excés de nitrats d’origen agrari a les seves aigües.
Aquest altre gràfic mostra que, dintre de les zones vulnerables, el nombre de mostres que superen els 50 mg/L de nitrats també creix.
L’estudi constata que no hi ha hagut millora en els darrers 24 anys, i conclou que les mesures emprades fins al moment no han tingut l’èxit desitjat, per la qual cosa urgeix un canvi en la implantació de mesures, i sobretot en el seu control, que permeti revertir aquesta situació progressivament.
Contaminació atmosfèrica Dels purins n’emana amoníac (NH3), un gas que en combinar-se amb altres elements genera partícules PM10, que perduren dies i viatgen quilòmetres. En combinar-se amb humitat es genera ‘factor amoni’, que quan baixa al sòl acidifica la terra i les aigües subterrànies. La UE ha fet directives per limitar la concentració d’amoníac que s’emet; l’Estat espanyol depassa els límits any rere any. Segons un estudi de l’any 2021 del Centre d’Estudis Porcins, el 72% de les emissions d’amoníac estan relacionades amb la producció animal, un 16% de les quals provenen de les granges de porcí.
Consum d’aigua
Pel que fa al consum directe d’aigua del sector porcí a Catalunya, a partir dels càlculs que detallem a continuació obtenim que el sector porcí català gasta en un any entre 89 i 96 hm3 d’aigua. És a dir, entre un 54% i un 58% de la capacitat del Pantà de Sau (165,26 hm3, segons l’Agència Catalana de l’Aigua – ACA). O poc més d’un terç del consum de totes les indústries i activitats econòmiques de Catalunya (266 hm3 el 2022, segons les estadístiques de l’ACA).
Els càlculs s’han fet amb dades del 2022. Pel que fa al consum d’aigua a les granges, segons un estudi del Centre d’Estudis Porcins (CEP) i la Universitat de Lleida del 2020, publicat per la patronal del porcí Interporc, calen 1.232 litres d’aigua per produir un porc de 112 kg. El 2022 el pes mitjà dels porcs que es van dur a sacrificar va ser de 114,7 kg (segons l’Informe Anual del Sector Porcí 2022), de manera que fent regla de 3 podem prendre 1.262 litres per cada porc que es duu a escorxar. A partir de la cabanya porcina catalana el 2022 (7.948.717 porcs, segons el Cens de Bestiar Porcí) i el temps mitjà d’engreix (138,7 dies, segons l’Informe Anual del Sector Porcí 2022), obtenim que el 2022 van arribar al pes de sacrifici 20,9 milions de porcs, que al llarg de la seva vida (4,5 mesos) havien consumit en total 26 hm3 d’aigua.
Per altra banda, segons un estudi en què participa el Centre Tecnològic Beta de Vic, el consum d’aigua als escorxadors està entre 250 i 550 litres per cap de porc sacrificat. Multiplicant pel nombre de sacrificis a Catalunya el 2022 segons l’Enquesta de Sacrificis en Escorxadors, obtenim un consum anual als escorxadors d’entre 6 i 13 hm3 d’aigua.
Finalment, pel que fa al consum d’aigua de reg als cultius catalans que es destinen a pinso per a porcí, o sigui essencialment blat de moro (veure el següent apartat), l’estimem a partir dels requeriments hídrics del blat de moro que ens ha proporcionat l’Oficina del Regant del Dept. d’Agricultura per a les comarques de Lleida i Girona, on es cultiva respectivament el 89% i el 10,7% del blat de moro a Catalunya (segons estadístiques del Dept. d’Agricultura). Fent la mitjana ponderada entre tipus de reg i cicle de cultiu seguint les orientacions de l’Oficina del Regant, obtenim que, en un any, el cultiu de blat de moro a Catalunya consumiria 209 hm3. Donat que segons dades de producció del Dept. d’Agricultura es destina a fabricar pinsos un 45% de la collita de blat de moro, i que un 61% del pinso és per a porcí, obtenim que els conreus catalans destinats a pinso porcí consumirien 57 hm3 d’aigua, si es regués d’acord amb els requeriments de reg indicats per l’Oficina del Regant.
Petjada hídrica
Les xifres anteriors corresponen a consum directe d’aigua, és a dir consum “d’aigua catalana”. Tanmateix, i tal com senyala l’estudi del CEP que hem citat, el consum directe és una part molt petita del consum total d’aigua del sector porcí, el que se’n diu petjada hídrica. La major part de la petjada hídrica correspon al cultiu de les matèries primeres per als pinsos (principalment blat de moro i soja), que procedeixen molt majoritàriament de l’estranger (veure el següent apartat). Segons l’estudi, la petjada hídrica del sector porcí català és de 9.600 litres per kg de carn de porc. Multiplicant per la producció anual, obtenim 19.386 hm3 anuals, o 117 pantans de Sau plens fins a dalt.
Matèries primeres i usos de la terra
La indústria porcina catalana (i l’espanyola), i càrnia en general, només pot ser econòmicament tan potent i poderosa com és perquè les matèries primeres dels pinsos es conreen molt majoritàriament a l’estranger, en terrenys desforestats o sovint usurpats violentament a la població local, i per tant contribuint a agreujar l’emergència climàtica i la pau social a molts països. La indústria porcina catalana n’és una de les grans responsables, amb les xifres i les tendències creixents que hem vist al principi d’aquesta pàgina.
Per autoalimentar la cabanya porcina, Catalunya hauria de doblar la seva superfície agrícola utilitzada, fins a ocupar un 40% del país. Vegem les xifres.
Els ingredients principals del pinso per alimentar els porcs són blat de moro i soja. Si mirem les estadístiques del Dept. d’Agricultura per a l’any 2022 pel que fa a fabricació de pinsos i matèries primeres de què estan fets i de producció dels cultius catalans, veiem que el 92% del blat de moro i la pràctica totalitat de la soja per fer pinsos van ser importats (a Catalunya només s’hi van cultivar 275 hectàrees de soja). Mirant les estadístiques de la FAO sobre superfície, rendiment i producció de cultius a nivell mundial, obtenim que, si el 2022 Catalunya hagués cultivat el blat de moro i la soja que va importar per fabricar pinsos, hi hauria hagut de dedicar un 20% de la seva superfície (àrea encerclada en blau al mapa); en concret, un 12% de la superfície per a pinso per a porcí (àrea encerclada en negre), i un 8% per a la resta de pinsos. Resulta que, segons l’Idescat, el 2022 els conreus van ocupar precisament un 20% de la superfície catalana. De manera que per autoalimentar la cabanya porcina caldria doblar-la.
Els principals orígens del blat de moro que importa Catalunya són Brasil (41%) i Ucraïna (28%), i la soja la importem sobretot del Brasil (73%) i els Estats Units (16%), els principals productors amb un terç de la producció mundial cadascun.
L’any 2020, el Parlament Europeu, en un document amb recomanacions per revertir la desforestació, que tal com alertava el document mateix s’havia accelerat notablement arreu del món els anys precedents, estimava que l’expansió de terres per a cultius era la causa d’un 80% de la desforestació global. Les importacions catalanes de blat de moro s’han multiplicat per 4 entre l’any 2000 i el 2022. El document del Parlament Europeu també recordava que, de tota la desforestació lligada a béns importats per la UE, la meitat és des de fa anys atribuïble a la soja.
A Amèrica del Sud, grandíssimes extensions del Brasil, Argentina o el Paraguai són un monocultiu de soja, després d’haver-se usurpat amb violència la terra i destruït les formes de vida de les poblacions originàries d’aquests indrets. En podem veure un reportatge en aquest article, en aquest cas al Paraguai, vuitè productor mundial de soja.
Concentració empresarial i ramaderia
A la indústria porcina hi ha una gran integració vertical: està dominat per unes poques grans empreses que poden tenir activitat a tota la cadena (cultius, granges, pinso, escorxador, i en alguns casos, com el de Guissona, també distribució i venda) i a més són el que se’n diu empreses integradores: fan contractes amb ramaders als quals proveeixen els garrins per engreixar, pinso, medicaments, servei veterinari, combustible, maquinària, etc., i els recullen els porcs quan han arribat al pes desitjat.
Segons el Registre d’Explotacions Ramaderes, a Catalunya un 81% de les granges estan integrades (és a dir, pertanyen o són contractades per empreses integradores). Un terç de la cabanya porcina catalana està controlada per 8 empreses integradores, amb Vall Companys al capdavant i Guissona al sisè lloc. Al Moianès estan integrades un 73% de les 64 granges porcines que hi ha, i s’hi crien un 63% dels porcs.
A les empreses integradores els resulta més rendible treballar amb granges com més grans millor. D’aquí que els petits ramaders ho tinguin difícil per sobreviure.
Font de la gràfica: Dept. d’Agricultlura, Nombre d’explotacions i capacitat.
A nivell de l’Estat espanyol, i segons l’anuari Alimentación en España 2023 – Carnes y productos cárnicos (Mercasa 2023), la indústria càrnia és amb diferència la primera dintre del sector agroalimentari, amb un 28,4% de la facturació de tot el sector el 2022, i la quarta d’entre tots els sectors econòmics, darrera de l’automobilística, la petroliera i les elèctriques. L’any 2022, la meitat de la facturació càrnia va correspondre a la producció i comercialització d’elaborats carnis, i dintre dels elaborats les tres primeres empreses van acaparar un terç del mercat.
| Principals empreses del sector porcí | Principals empreses d’elaborats carnis |
| Grup Vall Companys Campofrío Frescos Grupo Jorge El Pozo Alimentación SA Grupo Cañigueral (Costa Brava Mediterranean Foods) | Coop. Alimentaria Guissona SA Campofrío Food Group SA El Pozo Alimentación SA Casa Tarradellas SA Industrias C. Loriente Piqueras SA |
Condicions laborals als escorxadors
PENDENT DE PENJAR
Productes carnis i canvi climàtic
Hi ha molts articles científics sobre la contribució dels productes alimentaris al canvi climàtic al llarg de tota la cadena de producció, amb resultats diferents, perquè es poden tenir en compte més o menys etapes de la cadena de producció, i dintre de cada etapa es poden fer càlculs més o menys acurats.
Un estudi que fa una anàlisi molt exhaustiva sobre articles científics (de 1.530 en va seleccionar els 570 que va trobar més científicament acurats) conclou que els productes carnis (i de piscifactoria) emetrien entre un 15% i un 20% dels gasos d’efecte hivernacle a nivell global. Els resultats de l’estudi són a Our World in Data, un lloc web on es publiquen principalment els resultats de l’Oxford Martin Programme on Global Development, de la Universitat d’Oxford.
Aquest gràfic és a l’article d’Our World in Data on s’exposen els resultats de l’anàlisi, combinats amb informacions de l’IPCC. L’article és del 2019. S’hi veu que els productes carnis i de piscifactoria (no hi ha la dada de carnis únicament) són responsables d’un 52% de les emissions de tot el sistema alimentari, sense comptar-hi però les corresponents a la cadena de distribució. La contribució d’aquesta cadena sobre el total alimentari és del 18%, però no es desagrega per diferents productes. A falta de fonts d’on treure’n una estimació, suposem que els productes carnis siguin entre un terç i la meitat dels que es processen i transiten al llarg de la cadena de distribució.
Pel que fa a la contribució dels productes alimentaris sobre el total d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, aquest article del 2019 la xifrava en una quarta part, però el 2021 Our World in Data publicava un altre article on, de nou a la vista de diferents estudis científics, situava aquesta contribució en un forquilla d’entre una quarta part i un terç.
Ajuntant totes les xifres obtenim que els productes carnis (i de piscifactoria) emetrien entre un 15% i un 20% dels gasos d’efecte hivernacle a nivell global.
Sobre emissions del sector porcí en concret, Our World in Data ofereix aquest gràfic, on es veu per una banda que les emissions que hi ha darrera dels productes animals són extremadament superiors a les dels vegetals, i que les corresponents al porc estan molt per sota de les dels remugants (que són molt elevades sobretot perquè en digerir emeten metà i per la desforestació associada amb les pastures), i també de les dels llagostins de piscifactoria.
Carn de porc i salut
Malalties cardiovasculars Segons l’Organització Mundial de la Salut, les dues principals causes de mort al món els anys 2019 a 2021 són malalties cardiovasculars, si no hi comptem la COVID que el 2021 va ocupar el segon lloc. Els pitjors factors de risc per tenir-ne són una dieta insana, la manca d’activitat física, el tabac i l’abús d’alcohol, segons la mateixa OMS, que també explica que un dels trets d’una dieta insana és un excés de greixos saturats, que són els que hi ha a les carns (i als olis de coco i palma). En contenen sobretot les carns vermelles –que són literalment les que tenen més color vermell, els hi dóna l’anomenat ferro hemo: vedella, bou i força peces del porc i del xai–, i les carns processades (entre les quals predominen els embotits, de porc).
Càncers Segons l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, la carn processada és cancerígena per als humans (bona part de la carn processada són embotits i altres elaborats del porc), i la carn vermella ho és probablement (com ja s’ha dit, moltes peces del porc són de carn vermella).
A Catalunya tendim cada cop més a elaborar o processar la carn de porc. Les estadístiques no permeten distingir quina part s’elabora (per exemple s’envasa en porcions) i quina part es processa (per exemple se’n fan embotits o curats).
Font: Dept. d’Agricultura, Enquesta de sacrifici en escorxadors.
Impactes ambientals del consum de carn de porc a l’Estat
L’informe del Ministeri de Consum Sostenibilidad del Consumo en España (publicat el 2022 i ampliat el març del 2024) calcula la petjada ambiental de cinc àrees de consum analitzant setze categories d’impacte ambiental, com ara el canvi climàtic, la contaminació de l’aigua dolça i marina, l’emissió de partícules o l’ús de recursos minerals. En concret estudia l’evolució entre els anys 2010 i 2018.
L’alimentació és l’àmbit de consum que provoca més perjudicis ambientals a nivell global (un 52%) i, tal com es pot veure en el gràfic següent, l’aliment amb més petjada amb diferència és la carn, seguida dels lactis. Aquests dos productes, procedents molt majoritàriament de la ramaderia intensiva industrial, generen un 30% del total d’impactes de les cinc àrees de consum. La carn sola té més impactes que tota la mobilitat de la ciutadania en cotxe i en avió.
L’informe també mostra que la carn que més perjudica la vida a la terra és la de porc. El 2018 va ser l’aliment que més va contribuir a la petjada de l’alimentació, amb un 23% de la mitjana ponderada dels 16 impactes.
De fet, una de les conclusions de l’informe és que reduir a la meitat el consum de carn seria més beneficiós que eliminar del tot la mobilitat en cotxe i en avió.
Els perjudicis per a la vida a la terra no són menors: dels setze impactes que s’estudien a l’informe, sis ja han sobrepassat els llindars establerts pels límits planetaris de seguretat. La gravetat del canvi climàtic es fa més patent cada dia que passa.
L’estudi també analitza un element rellevant, que és la relació entre creixement econòmic i impactes ambientals. La relació ideal seria la que s’anomena desacoblament, que vol dir que el PIB creix però els perjudicis ambientals no. Però, tal com es pot veure en aquest gràfic, els perjudicis ambientals globals (corba “huella de consumo”) s’incrementen a un ritme molt similar al PIB.
En canvi, els impactes sobre el territori espanyol (corba “huella interior”) sí que en el període 2010-2018 van disminuir i després es van mantenir dintre d’una franja. Això reflecteix molt bé la gran dependència de l’exterior que hem quantificat anteriorment per al cas de la indústria porcina, i en definitiva les conseqüències de la globalització.
En altres paraules: encara no hem adoptat un tipus d’economia que no ens perjudiqui greument a nosaltres i a tota la vida a la terra.
Un altre fet molt rellevant: aquest estudi Sostenibilidad del Consumo en España va ser elaborat durant la legislatura 2020-2023 pel Ministeri de Consum espanyol, en col·laboració amb el Joint Research Institute de la Comissió Europea, ja que l’estudi es va fer a tota la UE. En algun moment, el govern espanyol va despenjar l’estudi del web del Ministeri de Consum. Potser és perquè no volia que l’evidència estigués als ulls de la població.
Actualment l’estudi es pot trobar en aquest web de les organitzacions Reverso i Metabody, on en fan un resum i enllacen les versions íntegra i resumida de l’estudi.