El 9 de febrer del 2024, l’alcalde Dionís Guiteras va presentar a la ciutadania, en un acte celebrat a l’Auditori Sant Josep, la manera com ha pensat dur a terme la construcció d’una planta de biogàs, que figurava al programa electoral d’Ara Moià.
A continuació hi ha un resum del que va explicar l’alcalde (es pot escoltar l’àudio sencer aquí), En aquesta pàgina es plasma que algunes de les xifres i informacions que va donar són errònies.
En aquesta pàgina es resumeix el que va explicar el tècnic Ricard Carreras, que va intervenir per donar informacions de caràcter tècnic.
Al final hi ha haver una estona de preguntes i respostes, se’n pot escoltar l’àudio sencer aquí.
La planta de biogàs
- L’alcalde va explicar que a Moià tenim diversos problemes: residus orgànics urbans, residus orgànics de la indústria agroalimentària, fangs de depuradores (la gestió dels quals és molt cara i complexa), purins generats per les granges de Moià i restes de podes. La idea és convertir aquests problemes en solució, convertir la porqueria en un valor afegit per al poble, mitjançant economia circular i pública.
- El 2023 l’Ajuntament es va gastar 488.053€ en gestió de la fracció orgànica de residus, a part del que paga tothom via rebut de les escombraries. I es va gastar 492.000€ en energia. La planta de biogàs permetria estalviar aquests 950.000€ anuals.
- El 2023 es van generar 2.500 tones de residus orgànics urbans, 24.000 tones de fangs i subproductes de la indústria agroalimentària (sense comptar-hi l’escorxador), i unes 3.000 tones de purins (xifra estimada a partir de la cabanya ramadera). En total 29.500 tones de residus.
- El 2023 l’Ajuntament va pagar 103.800€ en cànon d’entrada de residus a l’abocador de Manresa, un cànon que els propers anys s’encarirà molt, i a més hi haurem d’afegir com a mínim els 480.000€ que paguem per la gestió d’escombraries perquè a partir del 2025 el cost de la recollida i del tractament dels residus domèstics l’hauran de pagar per llei els ciutadans, i per tant l’Ajuntament no podrà fer aquesta aportació econòmica. Imagina’t com es dispararà el rebut de les escombraries.
- Per construir la planta s’ha concedit una subvenció dels fons Next Generation de 3,5 milions d’euros, un 70% del cost de la planta. Les condicions per rebre-la inclouen que generi com a màxim 8,5 MWh d’electricitat, que tots els residus vinguin de Moià, que l’energia generada no es vengui i que almenys un 80% es destini a autoconsum.
- Del biogàs se n’obtindria aigua calenta per a calefacció i electricitat, que abastiria tots els edificis i serveis municipals. El 2023 el consum energètic municipal va ser, entre electricitat i gas per a la calefacció, de 3,44 MWh. Per tal d’obtenir-los de la planta de biogàs, es passarien a elèctriques la calefacció i la flota de vehicles municipals. Sumant-hi l’energia que necessitaria la planta per funcionar, s’arribaria al 80% de la generació de la planta que s’ha de destinar a l’autoconsum.
- L’altre 20% es destinaria a ciutadania amb problemes per pagar el rebut de la llum i a la ciutadania en general, via comunitats energètiques (motiu pel qual la planta ha d’estar a 2 km del poble com a màxim).
- La matèria residual (el digestat) conté molta aigua: entre 20.000 i 30.000 litres diaris, que passarien per la depuradora per obtenir aigua per a la neteja i per regar.
- Amb l’escalfor que es genera en cremar el biogàs es pot assecar el digestat, i amb el sòlid resultant fer-ne pellets que es poden fer servir com a adob agrari.
- Ubicació: és ideal perquè la planta no fa fums ni pudors, perquè hi ha un transformador a 150 metres (on s’entregaria la producció elèctrica), perquè pel costat hi passa la canonada del gas natural (on potser en el futur es podria injectar el biogàs), perquè és al costat de la depuradora, i perquè hi ha limitació legal de posar-la a màxim 2 km de les persones n’usarien l’energia via comunitats energètiques.
- Encara no s’ha fet cap projecte concret de planta, només se sap que ha de complir els requisits exigits per aquesta subvenció. La construcció de la planta s’ha de licitar.
- Les administracions europea, espanyola i catalana pensen que el biogàs és estratègic per superar els reptes ambientals actuals, i a diversos països europeus n’hi ha moltes plantes, per exemple a Alemanya n’hi han 11.000.
Els acords amb l’escorxador
Al Polígon del Prat hi ha un problema de legalització i les empreses hi estan en fals, els hem de demanar un aval perquè obtinguin llicència per fer qualsevol obra. Fer-hi les obres que manquen d’urbanització seria fàcil, però passa que el que hi ha construït no s’assembla gens al planejament que se’n va fer. Fa 12 anys que s’intenta arreglar sense èxit, i ara hi ha una proposta a la que totes les administracions que ho han d’autoritzar han dit que aquesta podria ser la manera.
Com que l’àrea que ocupa el Polígon ja està plena i no s’hi poden fer els arranjaments necessaris per legalitzar-lo (zona verda, equipaments, zones que s’han ocupat de més…), cal doblar-la. Masia Tero, l’empresa propietària de l’escorxador, ha fet una proposta. Vol ampliar l’escorxador, no per matar més porcs sinó per fer elaborats (plats precuinats, envasats…) i per ampliar les corts per tal que la carn es pugui qualificar com a ecològica. I s’ofereix a cedir els m2 que calen al Polígon.
La modificació puntual abastaria 134.961 m2 (l’alcalde no va precisar que seria una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana, per la qual es requalificarien uns terrenys que ara són sòl rústic).
El contorn negre delimita els terrenys adquirits per Masia Tero. L’empresa destinaria la part blanca per sobre de la línia horitzontal (72.000 m2) a ampliar l’escorxador, i cediria les àrees de colors a l’Ajuntament, que les dedicaria a la planta de biogàs (blau clar, 25.000 m2), zona verda que manca al Polígon (verd, 8.000 m2), equipaments municipals (blau fosc, 6.340 m2), aprofitament mig (groc, 15.000 m2) i aparcament públic (7.400 m2).
(Nota: La xifra 15.000 m2 devia ser un lapsus, perquè si la sumem amb la resta els totals no donen; la xifra que surt al plànol és 8.141 m2. “Aprofitament mig” no va explicar què volia dir; es diu que podria ser una àrea que podrien utilitzar altres empreses del Polígon).
Per l’alcalde aquests acords serien una jugada rodona que permetria alhora resoldre problemes amb la gestió de residus orgànics transformant-los en abastiment d’energia mitjançant una instal·lació pública, i regularitzar per fi el Polígon. Masia Tero també arreglaria com cal el camí asfaltat que va de la C59 al Polígon (el costat esquerre del contorn).