El propietari de l’escorxador vol ampliar les instal·lacions, i l’Ajuntament vol fer una planta de biogàs i regularitzar el Polígon del Prat. El propietari de l’escorxador posseeix els terrenys que hi ha al sud del Polígon, que havien format part de la finca històrica de Castellnou de la Plana. Ha arribat a un acord amb l’alcalde pel qual ell cediria una part d’aquests terrenys a l’Ajuntament perquè hi posi la planta de biogàs i una altra part perquè s’hi posin elements que falten al Polígon per regularitzar-lo, a canvi que l’Ajuntament requalifiqui tots aquests terrenys, que ara són sòl rústic i per tant no poden formar part d’un polígon.
Els terrenys també tenen una protecció territorial per la qual no se’n pot modificar el paisatge, i és per aquest motiu que el 2016 la Generalitat no va donar permís per ampliar el Polígon cap al sud. Però aquesta protecció es pot saltar si cal fer alguna actuació amb prou interès com perquè valgui la pena perdre el paisatge.
Pocs dies abans de la presentació del projecte per part de l’alcalde a la ciutadania, AraMoià va fer una síntesi de la qüestió amb aquestes piulades:
Se’n desprèn que la planta de biogàs seria l’actuació d’un interès públic prou elevat com per saltar-se la protecció.
Però ha resultat que no: el que la Generalitat ja ha considerat que té prou interès com per saltar-se la protecció del paisatge de Castellnou és exclusivament l’ampliació de l’escorxador. Més informació en aquesta pàgina.
Per conèixer més sobre els arguments que s’exposen a les piulades:
- Sobre les activitats per les quals l’escorxador vol ampliar-se, en aquesta pàgina.
- Sobre conseqüències de la planta de biogàs per al municipi, en aquesta pàgina i en aquesta.
- Sobre el paper de les plantes de biogàs en la transició energètica, en aquesta pàgina.
- Sobre com afecta la manera proposada per regularitzar el Polígon del Prat a les diferents empreses que hi tenen la seu, en aquesta pàgina. Sobre altres possibles formes de regularitzar-lo, en aquesta pàgina.