Desinformació al Ple del 17 de juliol – MOIÀ – AMPLIACIÓ ESCORXADOR – PLANTA DE BIOGÀS

El 17 de juliol del 2024 es va celebrar un ple municipal ordinari, i al punt de Precs i preguntes tots els grups de l’oposició van demanar sobre el projecte escorxador-biogàs, perquè s’acabava de saber que la Generalitat ha acordat que l’ampliació de l’escorxador té un interès prou elevat com per saltar-se la protecció territorial dels terrenys on es vol fer (més informació a la pàgina Opacitat). També per aquest motiu, a davant de l’Ajuntament hi va haver una manifestació en contra del projecte.

A continuació hi ha extractes del Ple, amb frases literals en cursiva. En algunes intervencions s’ometen fragments que són repeticions d’idees o trossos frases no rellevants.

Després de cada fragment s’exposen, en format llista de punts, fets que mostren que força coses que va dir l’alcalde no són certes i alguna tergiversa força els fets, alguna pregunta no la respon, que en diverses ocasions va ometre parts rellevants de la foto, o que es va contradir ell mateix més d’un cop.

El vídeo del Ple es pot veure aquí. El punt de Precs i preguntes comença al minut 25:10. La intervenció de la regidora que parla en primer lloc, que assisteix al Ple telemàticament, es va haver de retardar cosa d’un minut perquè la cridòria dels manifestants no deixava sentir-la bé.

Susana Tàpia (PSC), minut 26:18: [..] Jo voldria saber per què un projecte tan important s’ha fet per Decret d’alcaldia, que ja sabem que és legal, però per què s’ha fet així, i per què no ens ha arribat la informació o és que potser jo no he sabut trobar-la.

Dionís Guiteras: Aquest Decret es va signar el 23/10/23. Per tant, va passar en el ple següent en la dació de comptes. [Després explica que a la següent Junta de Portaveus (6/11) no en va poder donar compte perquè era fora, i que a la següent (20/11)], on som tots presents, ho vaig explicar. [..] Jo el que vull deixar clar és que en el moment que es va signar vaig donar compte, va passar pel Ple, Junts va preguntar, ningú més va dir res. [..] Què és el que penso que ha passat: que aquest Decret és un decret d’inici d’expedient, i de demanar a l’OTA, a l’Oficina Tècnica Ambiental, que digui què li sembla. I suposo que quan ho vem explicar i quan en vam parlar li vau donar la importància que té, que és aquest inici. El que ha generat després això ja no depèn de si s’expliquen les coses o no. Tots els grups teníeu la informació, ho teníeu a les carpetes informatives [..] Quan diem, o com has dit, que com és que no ens n’hem enterat, doncs què vols que et digui, s’ha dit. [..] Per tant jo crec que manca de democràcia no hi és. I obscurantisme, tampoc.

ST: [..] Jo no he sabut trobar el protocol de tots els passos que s’han de seguir, de com serà la planta… ja em direu on ho he de buscar.

DG: No hi és, és que no hi és, encara hem de fer la licitació, encara s’ha de fer la cessió dels terrenys, encara s’ha de fer la licitació de la redacció del projecte… estem aquí.

La pregunta sobre per què s’ha fet per decret d’alcaldia no la respon.
Tal com s’aclareix més endavant en aquest mateix Ple, la sessió de ple on es va donar compte del Decret d’alcaldia no va ser la següent a la signatura (sessió que es va celebrar el 25 d’octubre), tal com hauria de ser normativament, sinó la del 15 de novembre.
Sobre l’Oficina Tècnica Ambiental que esmenta l’alcalde: en el seu Decret, a qui demana un informe relacionat amb el projecte és a la Comissió d’Urbanisme de les Comarques Centrals.
Troba normal que els grups donessin en el seu moment poca o cap importància al projecte perquè el Decret només era un inici. La cronologia que hi ha en aquesta pàgina indica que en el moment d’aquest inici els acords ja estaven ben emparaulats.
Diu que som en el punt de fer una cessió de terrenys i unes licitacions. Abans que aquestes actuacions poguessin dur-se a terme s’han de seguir tota una sèrie de tràmits, que poden donar llum verda a fer aquestes actuacions o no.

Lakshmi Roset (Capgirem Moià), minut 30:09: [..] Que es pugui aprovar amb un decret d’alcaldia no vol dir que tingui igual de garanties que té que estigui a l’ordre del dia d’un Ple. [Explica que, de les dues ocasions que ella podria haver preguntat sobre el Decret d’alcaldia, en una era a l’estranger i a l’altra no va poder arribar a mirar-se un gran nombre de decrets que van sobre altres temes]. [Els decrets] no tenen les mateixes garanties democràtiques. Jo crec que el sentit del que preguntava la Susana era, per què una cosa que sabem que està causant el rebombori que està causant, teniu majoria absoluta, si és que ho podeu aprovar, per què no es té el debat en el Ple. [..] Va ser la meva primera gran decepció quan vaig entrar a fer de regidora, que en els plens no es parla de política majoritàriament, sí que donem el sentit del vot, però la gent sap del que parlem “així” [fa un signe amb els dits d’una cosa molt petita], sap “així” del que és la vostra ideologia real. [..] Per què no us heu reforçat en aquest sentit, d’haver-ho passat per un òrgan parlamentari en ordre del dia, amb totes les garanties que comporta?

Dionís Guiteras, minut 31:39: Crec que és molt fàcil. [..] En el ple van expedients administratius que s’aproven o no s’aproven. Debatre, es pot debatre en qualsevol altre moment. De fet, a la Junta de Portaveus es va donar compte d’això. [Explica que, quan alguna persona no pot assistir a una JP, la Montse Ferrer (primera tinent d’alcalde) la truca i li explica què ha passat a la JP]. Per tant, els debats són súper oberts. El que es debat en un ple són punts de l’ordre del dia, que són expedients administratius. A l’espai de Precs i preguntes es pot preguntar el que es vulgui, com ara mateix. Per què no s’ha preguntat abans, per exemple? Ara, els debats, o la transparència, l’hem feta, en presentacions publiques, obrint pàgines a Instagram donant explicacions, amb parades a la plaça i al carrer de Sant Antoni. Una altra cosa –i ho entenc perfectament– és que a partir d’ara, que hi hauran els diferents tràmits administratius, hi hauran els debats. [..]

La Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya no estableix cap condició sobre les matèries que poden posar-se a l’ordre del dia d’un ple. Sí que estableix (article 107) que “Abans de sotmetre’s a votació, els assumptes han d’ésser objecte de debat, llevat que ningú no demani la paraula”.
En aquest mateix Ple, una altra regidora va posar posteriorment a sobre la taula que, en el cas de la modificació del PGOU per fer el Circuit Verd, sí que el projecte va passar pel Ple des de l’inici (es pot trobar buscant “minut 1:01:20” en aquesta pàgina). En resposta, l’alcalde diu llavors “Que per iniciar aquest expedient es pot fer per decret d’alcaldia o es pot fer pel ple, això ja ho hem dit, i ho he reconegut mil vegades” (minut 1:08:46). Això és contradictori i incompatible amb el que l’alcalde respon aquí a Lakshmi Roset.
L’alcalde ha fet una sola presentació pública del projecte, el 9 de febrer.
Un dels tràmits administratius clau, l’autorització de la Comissió de Territori de Catalunya per saltar-se la protecció del Pla de Castellnou per tal que s’ampliï l’escorxador, ja s’ha dut a terme, en concret el 20/12/23. En aquest cas hi va haver secretisme per part de la Generalitat, que no va mencionar l’autorització en una reunió posterior entre el Dept. de Territori i població interessada (més informació en aquesta pàgina).

Segueix DG: Però abans de fer tot això jo m’he reunit amb tots els grups explicant coses. El que sí que és veritat és que a la primera reunió que vam fer, on no vas poder venir per temes personals, jo vaig dir “si no pot venir l’única regidora que vingui una altra persona”; allà no hi va haver un espai de confiança, perquè [..] quan es va dir “hi ha aquesta primera proposta per part de l’empresa, en parlem? Seguim treballant-ho?”, al cap de poca estona ja estava corrent per tot arreu amb una falsedat enorme, i es va dir de tot. Per tant, jo t’agafo el guà i dic: per què no busquem espais de confiança on puguem parlar de tot? I això no és estar en espais tancats [..]. El que sí és que hi ha maneres de fer-ho, que és amb exposicions públiques, que les hem fet, i que n’hem de fer moltes més, i que poder hem estat amb una actitud passiva quan hi ha hagut altres col·lectius que legítimament han utilitzat altres camins i altres vies per explicar la seva versió, però sense tenir tampoc espais per debatre. En canvi quan hem fet presentacions públiques hem convidat a tothom, a venir i a participar-hi, i a tenir debats públics sobre això. [..] Però s’han de generar aquests espais, perquè, si no, amb quina confiança, amb quina garantia podem dir segons quines coses, si sabem que després poden sortir tergiversades? Perquè si s’explica a fora el que s’ha dit, no és un problema, és un altaveu. El que és un problema és que allò que es diu aquí sigui tergiversat i s’utilitzi d’una altra manera.

Tot el que es va fer a l’Ajuntament el dia 23/10/23 (veure la cronologia en aquesta pàgina) fa pensar que la “primera proposta per part de l’empresa” estava acordada amb l’alcalde amb molta antelació.
Ja s’ha dit que l’alcalde ha fet una sola presentació pública del projecte. Es desconeix si té previst fer-ne més, o organitzar algun espai de debat sobre el projecte.
El que l’alcalde diu que va córrer després de la reunió és aquest plànol, i arran d’això després es va accedir a l’Avantprojecte. Després, persones i entitats que troben inconvenients al projecte o no hi estan d’acord van reunir-se amb l’alcalde per obtenir-ne més informació, es van contrastar informacions, i es va començar una campanya d’oposició, amb arguments crítics amb el projecte. Ni al fulletó que ha editat la campanya ni al full de recollida de signatures no hi ha cap tergiversació ni falsedat (es parla del full més endavant).
Sobre el debat públic a la presentació del 9 de febrer, aquí hi ha desinformacions que va donar l’alcalde i aquí es comenta breument sobre la part de debat de l’acte i hi ha l’enllaç a l’àudio del debat.

Segueix DG, minut 35:40: Perquè en el fons tots volem el mateix. No volem que sacrifiquin més porcs. No volem que hi hagi un espai excessiu de modificació puntual. Volem que hi hagin renovables. I volem que els llocs de treball i les empreses que estan al Polígon del Prat puguin continuar. Oi que ho volem tots? Pues busquem aquests espais per parlar-ne.

No es pot saber si les més de 1.500 persones de Moià que han signat en la campanya d’oposició al projecte volen o no aquests punts que enumera l’alcalde. Sí que es pot afirmar que no volen que s’aconsegueixin tal com preveu el projecte.

LR, minut 36:33: La gent està demanant participar en aquest projecte, i no hi ha espai de participació [..] L’ampliació de l’escorxador no estava a cap programa electoral, i s’estan recollint moltes firmes que podrien equivaldre a la quantitat de vots que vau tenir. Vull dir, la democràcia representativa és molt tramposa. Ja hi ha molts estudis sobre democràcia directa, en aquest país, que precisament esmenen que la democràcia representativa no és la panacea de la democràcia.

DG: De cap de les maneres, no ho és, però també és veritat que quan hi han debats s’han de fer amb les dades contrastades, perquè si es diu només la meitat… A mi l’altre dia em van preguntar “Què faràs amb les 2.000 signatures del manifest?” D’entrada tenir-les en compte, només faltaria, són 2.000 persones que s’han preocupat de signar un document. Ara, la meva pregunta és, i a veure si m’ajudes o si m’ajudeu entre totes i tots: si el que ha signat és un document que està ple de falsedats i mitges mentides, perquè no és real, com ho faig, per tenir-les en compte?

Al document on s’han recollit les signatures no hi ha cap falsedat ni mitja mentida. Sí que hi ha cinc imprecisions, algunes degudes a informacions que es van aclarir o canviar després d’editar-se el full de signatures:
- Diu “requalificació de 11,8 ha de terreny”. És una errata. Segons l’Avantprojecte serien 10,8 hectàrees.
- Diu “L’ampliació de l’escorxador implicaria passar de les actuals 1,4 ha a 9,5 ha (uns 15 camps de futbol)”. Les 9,5 hectàrees surten de sumar 1,4 + 8,1, i el 8,1 són les hectàrees que segons l’Avantprojecte (primera taula de la pàgina 36) es destinarien a “aprofitament privat”. Però posteriorment es va veure que no tot aquest aprofitament privat és per a l’escorxador, en aquest plànol que el propietari de l’escorxador havia ensenyat a les altres empreses del Polígon i que l’alcalde va ensenyar a la presentació. En aquest plànol es veu que les 8,1 h es desglossen en 7,3 per a ampliació de l’escorxador (el que al plànol se’n diu “aprofitament privat”) i 0,8 per a altres empreses (el que se’n diu “aprofitament”). Així, segons el projecte l’escorxador en realitat passaria a tenir 1,4 + 7,3 = 8,7 hectàrees (uns 12,4 camps de futbol).
- Al títol del full diu “DIEM NO A L’AMPLIACIÓ (x5,8) DE L’ESCORXADOR COMARCAL DEL MOIANÈS”. El factor 5,8 surt de dividir les 8,1 hectàrees que s’esmenten al punt anterior per les 1,4 h actuals de l’escorxador, però com s’ha dit aquestes 8,1 h serien per a l’escorxador i altres empreses. A partir de l’aclariment del punt anterior es veu que el factor de multiplicació de la superfície de l’escorxador seria de 6,28.
- Diu “La planta de biogàs es projecta amb unes entrades excessivament vinculades a la ramaderia industrial del porcí (purins i restes orgàniques de l’escorxador)”, en base al que havia dit l’alcalde en una reunió, prèvia a les eleccions municipals, amb membres del Fanal. Més concretament, hi va dir que la planta de biogàs podria generar més electricitat que d’altres de similars gràcies a entrar-hi residus de l’escorxador, que contenen més matèria orgànica que els purins. Posteriorment, a la presentació i quan la recollida de signatures ja s’havia començat, va dir que les restes de l’escorxador no anirien a la planta de biogàs.
- Diu “model econòmic que provoca un 19% de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle”. Seria millor redacció “La indústria càrnia provoca…”. Comentar també que sobre el % d’emissions de GEH del sector carni hi ha moltes estimacions, i diferents; tal com es pot veure en aquesta pàgina, un 19% cau dintre de la forquilla més probable).

LR, minut 41:22: Pel que fa a les reunions que jo no hi vaig poder assistir [es refereix a una reunió interna on es va parlar del projecte], a veure, si allà hi ha informació verídica, jo no veig el problema de ser transparent.

DG: És que la informació verídica és una proposta d’una empresa que ens demana com ho veiem nosaltres, i el que acabarà sent ho decidirem entre tots i totes. {..] És que no volem que sacrifiqui ni un animal més, i això ho decidirem nosaltres. [..] No s’està ampliant un escorxador.

LR: S’està ampliant un escorxador! De la indústria porcina, que és de les principals causants del canvi climàtic!

DG: D’aquí a uns quants dies tindrem el projecte que ens vol presentar aquell senyor i ja decidirem si és això o no és això.

Ara Moià va explicar a la piulada de l’esquerra, feta poc abans de la presentació del febrer, que l’Ajuntament no té veu en l’autorització de les activitats que es vulguin fer a l’escorxador, sinó que és competència d’organismes superiors.
En una entrevista a Ràdio Moià, el propietari de l’escorxador va dir que en principi l’ampliació no era per fer més sacrificis, si bé un cert creixement orgànic una empresa sempre el té.
“Aquell senyor” va entrar l’Avantprojecte a l’Ajuntament el 23 d’octubre del 2023, i ja hi deia que La modificació es planteja per tal de donar resposta a la necessitat de creixement d’una de les empreses existents al polígon del Prat, l’Escorxador Comarcal del Moianès (motivació única que es reprodueix a l’autorització per saltar-se la protecció territorial del Pla de Castellnou, acordada per la Comissió de Territori de Catalunya el 20 de desembre del 2023).

LR, minut 44:02: [..] Exactament, quan tu parles de “ho decidirem entre totes”, a què et refereixes? Concretament.

DG: No farem una consulta. [..] El que farem és que tothom tingui tota la informació possible, i que després els representants d’aquí puguem discutir-ho, i anirem fent les aprovacions que pertoquen. I aportant aquelles millores! Jo crec que si entre tots i totes tenim aquells espais on poder parlar i on poder incorporar les opinions de tothom, podem tirar endavant.

No concreta quan ni com ho faran perquè tothom tingui tota la informació possible, ni si pensa organitzar aquest espai de participació. El que sí que assegura és que faran les aprovacions “que pertoquen”, i sense consultar la població.

DG, minut 50:00: Al programa electoral hi portàvem arreglar el Polígon del Prat. I fins que el senyor de Castellnou no es va vendre els terrenys, que va ser després de les eleccions municipals, no va sortir aquesta oportunitat, perquè [..] per poder ampliar una activitat econòmica en un lloc on no es pot créixer perquè els entorns estan afectats, només es pot fer via justificació. Per tant, a veure com ho justifiquen, que realment poden ampliar, és que estem aquí encara eh?

Tal com s’explica en detall en aquesta pàgina, els terrenys de Castellnou no se’ls va vendre un senyor, sinó catorze persones o societats, membres de la família històrica de Castellnou i totes copropietàries de totes les parcel·les en què es va dividir la finca històrica. El comprador de la parcel·la on es pretén ampliar l’escorxador –el propietari de l’escorxador– sap evidentment qui li va vendre, i és molt probable que l’alcalde també ho sàpiga.
No és cert que els terrenys de Castellnou es van vendre després de les eleccions. La compra-venda es va fer el dia 11 de gener del 2022. Les eleccions municipals van ser el 28 de maig del 2023, gairebé un any i mig més tard. (De fet no va poder comprar la parcel·la la primera societat que s’hi havia interessat i ja n’havia pagat arres perquè l’Ajuntament no va fer a temps uns tràmits necessaris, per motius desconeguts. Afegir com a curiositat que aquesta societat que va fer arres és de Lluís Mas, promotor de la instal·lació en el seu dia de l’escorxador actual i sembla que primer gerent de l’empresa Escorxador Comarcal del Moianès SA).
Sobre “a veure com ho justifiquen, que realment poden ampliar”, només afegir al que ja s’ha dit abans que el fet que hagi estat l’escorxador mateix qui ha elaborat i redactat l’Avantprojecte de modificació puntual del POUM és un signe clar de la voluntat ferma que ECM té per ampliar-se, i que la bona marxa econòmica de l’empresa sembla indicar que econòmicament no li representaria massa problema.
Com ja s’ha dit, no estem “encara aquí” (ja s’ha avançat fins al punt d’autoritzar ubicar una ampliació de l’escorxador als terrenys protegits).

Segueix DG: Si [l’escorxador] té la propietat dels terrenys adjacents, doncs el marquès de Castellnou, que va vendre els terrenys i ara no li està bé, ens hauria d’explicar perquè els hi va vendre. [Explica que no va ser l’Ajuntament qui va vendre els terrenys a Masia Tero]. Era impossible ampliar el Polígon, com porto deu anys intentant-ho. Va ser el senyor marquès, venent-se els seus terrenys, qui ha propiciat que hi hagi aquesta única solució, que és anar a la via de l’1.14. [.. L’ampliació de l’escorxador] no estava al programa electoral perquè no sabia jo, no sabíem nosaltres, que després de les eleccions hi hauria això.

Ja s’ha dit que els venedors dels terrenys van ser 14 persones o societats. Afegir que, dels 14 venedors, 3 són marquesos.
Sobre “i ara no li està bé”: no se sap de cap venedor dels terrenys que s’hagi pronunciat sobre el projecte. Sí que és contrària al projecte, i l’alcalde ho sap, la societat Castellnou de la Plana SL, que va comprar la parcel·la on hi ha el castell i està formada per membres de la família de la generació més actual, que no estan entre els 14 ex copropietaris de la finca històrica i que se la van vendre, i això l’alcalde també ho sap (informació detallada en aquesta pàgina).
Diu que porta deu anys intentant ampliar el Polígon, i ha repetit que un dels motius principals és regularitzar-lo. La via de l’1.14 no té perquè ser l’única solució per aconseguir-ho: en aquesta pàgina s’apunta una altra possibilitat, molt més senzilla d’implementar i sense els inconvenients que els opositors troben al projecte.
Comentar que, dels terrenys protegits del Pla de Castellnou dels quals s’ha autoritzat modificar el paisatge, només un 8% de la superfície podria ser usada per altres empreses, ja que un 71% seria exclusivament per a l’escorxador (més informació en aquesta pàgina). De manera que es podria dir que, en cas que l’alcalde vulgui ampliar el Polígon no només per regularitzar-lo sinó també pel sol fet de fer-lo més gran, amb el projecte actual ho aconseguiria en molt petita mesura per a les empreses en general i de manera molt acaparadora per a una sola empresa concreta.
Ja s’ha dit que l’escorxador va comprar els terrenys on el programa d’Aramoià proposava ubicar la planta de biogàs un any llarg abans de les eleccions.

LR, minut 51:49: [Repeteix que la proposta no era al programa electoral, que els vots es van emetre sense conèixer-la i que no es pot aprovar basant-se en la democràcia representativa]. Canviem de qüestió perquè jo crec que entrarem en un debat interminable.

DG: Però emplacem-nos-en eh? No el deixem aquí, el debat. Busquem aquests espais de confiança per poder-ne seguir parlant.

LR: Sí sí sí, però han de ser espais vinculants, també.

DG: No ens podem inventar coses que no es poden fer. Podem buscar les fórmules, però si fem segons què, ens ho poden tombar a la primera. Ho hem de fer amb debat, i parlant-ne, i arribant a consensos i acords, no ho podem fer d’una altra manera.

S’ha reproduït el fragment anterior per deixar constància del desig de l’alcalde de debatre sobre el projecte i arribar a consensos, igual com va parlar reiteradament durant el Ple dels espais de confiança per parlar.
Comentar també que les consultes populars no referendàries estan regulades per llei, en concret aquesta, i es poden promoure per iniciativa institucional o per iniciativa ciutadana. No són vinculants, però un ple pot lliurement acordar vincular les seves decisions al resultat d’una consulta popular.

Montse Girbau (Junts), minut 59:24: [..] Jo crec que aquí en el ple, és un òrgan col·legiat, estem representats tot el poble i per tant aquí és on hem de dir les coses tal i com són. Sí que m’agradaria explicar com hem arribat fins que van redactar aquest Decret d’alcaldia. Aquest Decret [..] es va signar el 23 d’octubre de 2023, aquest Decret passa a la carpeta de decrets que passa per ple el mes de novembre del 2023, nosaltres ja saps que ho llegim tot, per tant tampoc ens hauria d’estranyar que el veiéssim, per tant el vam veure, vam fer la pregunta a ple, tu ens vas contestar, al cap de dues Juntes de Portaveus es va parlar d’aquest Decret…

DG: No, era el 6 de novembre.

MG: El ple, el ple va ser el de novembre.

DG: Va ser a finals de novembre, és el tercer dimecres el ple, i abans n’havíem parlat a la Junta de Portaveus. Va ser el dia 20 de novembre… Vaja, a no ser que coincidís… he de mirar el calendari.

Al final de tot d’aquest Ple de juliol (veure al capdavall d’aquesta pàgina) l’alcalde va intentar aclarir el ball de dates calendari en mà. Les sessions on es va parlar del projecte són el Ple del 15/11 i la Junta de Portaveus del 20/11; és a dir, no se’n va parlar en Junta de Portaveus abans del Ple.

MG: És igual, la qüestió és que un cop haver parlat en el Ple, [..] va ser quan vam fer aquesta primera reunió, i única, de treball. Va ser la primera i única. Jo entenc que quan parlem de proactivitat per part de l’equip de govern, ja sé que teniu majoria absoluta Dionís, i que hi ha coses que no ens expliqueu, o que no creieu que sigui necessari explicar-nos, però realment, lo normal hagués sigut que abans del Ple, abans de signar el Decret o un cop signat el Decret, ens en parléssiu, d’això, perquè de juntes de portaveus fins al 20 de novembre n’hi va haver-hi alguna.

Segueix MG, minut 1:01:20: Sí que m’agradaria, ja que estem avui aquí parlant de temes de planejament, posar de manifest que l’any 2017, i en concret el mes de juliol, el Ple de la corporació va aprovar l’Avançpla de modificació puntual del PGOU, en l’àmbit del Circuit Verd. Per tant, el 2017, tu eres l’alcalde i vas portar aquest Avantpla del Circuit Verd al Ple.

DG: Tal com serà això.

MG: No, l’Avantpla no, l’Avantpla el vas aprovar per decret. El que portarem és l’aprovació inicial, [..] perquè la llei et diu que l’has de portar per ple. [Repeteix que l’Avantpla del Circuit Verd es va portar al ple i l’actual no]. Entenc que les raons són només polítiques i són vostres, no passa res, tu tens la potestat de fer-ho per decret, ho has fet per decret, però sí que si busquem antecedents, en el cas del Circuit Verd es va fer per ple. Ho dic aquí perquè quedi en acta.

Segueix MG, minut 1:02:39: La segona pregunta. Com a grup municipal, el grup del Fanal, ecologista, ens ha demanat que féssim aquesta pregunta als regidors i regidores de l’equip de govern. Ens diu: “Bona tarda a tothom, hem demanat al grup municipal de Junts si ens podien fer aquesta pregunta al Ple d’avui perquè no tenim clar que si esperem nosaltres al final del Ple se’ns doni la paraula. La setmana passada ens arribava la notificació de la Generalitat de Catalunya perquè com a grup ecologista de la zona ens miréssim l’Avantprojecte sobre la modificació del planejament urbà de Moià per permetre l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. A l’escrit de la Generalitat ens diu que han rebut l’Avantprojecte procedent de l’Ajuntament de Moià i aprovat per Decret d’alcaldia de data 23/10/2023 i que, si volem, formulem les consideracions que creiem oportunes. Per tant, el tràmit del pla ja està en marxa. Donat que a data d’avui ja portem recollides més de 1.400 signatures procedents de persones majors d’edat i residents al municipi de Moià en contra d’aquest projecte, que les actuacions del Fanal, actiu des de l’any 1987, sempre les hem fet i les fem pensant en el bé comú i en la protecció de la natura i el medi natural i ambiental del Moianès,” i ara formulem la pregunta que fa El Fanal, és: “Els regidors i regidores de l’equip de govern de l’Ajuntament de Moià, tenen intenció de continuar tirant endavant aquest projecte?”.

DG: Comencem pel començament, perquè com que havia de consultar el calendari [es mira el mòbil], si el Ple de novembre va ser com sempre, tinc dubtes de si va ser el 15 de novembre o va ser el 22 de novembre. Jo crec que va ser el 22 de novembre, però tinc dubtes, jo no me’n recordo.

MG: 15 de novembre.

DG: 15 de novembre. Doncs, jo vaig signar el 23 d’octubre, i a la Junta de Portaveus que teníem abans del dia 20 era el dia 6, que us he dit que jo no vaig poder ser-hi perquè estava a Brussel·les, si no l’hagués explicat allà. [..]

Es desconeix si algun factor obligava a signar el Decret en una data que impliqués que no se’n podria parlar en una Junta de portaveus abans del primer Ple posterior a la signatura (que com s’ha dit havia de ser on se’n donés compte, per reglament), i en una data que, donada l’agenda de l’alcalde, impliqués també que tampoc se’n podria parlar en una Junta de portaveus abans del Ple posterior (on finalment se’n va parlar, el del 15 de novembre). També es desconeix per què no se’n va parlar al Ple immediatament següent a la signatura (el del 25 d’octubre).
Cap membre del consistori no va respondre la pregunta del Fanal.

[L’alcalde llegeix el Decret per demostrar que no hi aprova l’Avantprojecte, que és el que havia dit literalment la Montse Girbau. Ella precisa després que amb el Decret es feia seu el projecte per demanar els informes necessaris, i reitera:]

MG, minut 1:08:26: És que l’Avantpla és un document d’inici perquè tu necessites demanar aquests informes, per tant jo t’estic dient, que en el cas del Circuit Verd aquest inici de tràmit va passar per Ple, i aquest cop s’ha fet per decret d’alcaldia, i això és una decisió política Dionís, això no ho decidim els grups.

DG, minut 1:08:46: A veure. Que per iniciar aquest expedient es pot fer per decret d’alcaldia o es pot fer pel ple, això ja ho hem dit, i ho he reconegut mil vegades. Però no és l’aprovació! Perquè és que l’OTA ens dirà si això és una bestiesa, si ha de ser més petit, si ha de pujar per aquí, si ha de pujar per allà. El que no hem fet aquest debat. I el que cal, com que la cosa està molt crispada, és que les administracions ens diguin “això sí, i això no”. I a partir d’aquí decidim. Decidirem l’edificabilitat, quines activitats ens proposa si les volem o no, tot això ho decidirem. Però com inicio l’expedient si no és així? Amb un ple? Sense tenir tota aquesta informació?

L’alcalde havia començat aquesta mateixa intervenció dient que l’inici d’expedient (que vol dir el primer pas, després del qual es demanaran els informes, permisos, etc. a les administracions corresponents, és a dir el primer pas que va fer amb el Decret d’alcaldia) es pot fer en un ple (davant l’evidència que en una ocasió s’havia fet així), i que ho ha reconegut mil vegades.

Maria Tarter (Junts), minut 1:10:22: Jo primer de tot crec que el que s’ha de demanar és calma, perquè èpoques de crispació en aquest poble ja les hem viscut i crec que no ens agradaria tornar-hi a passar, i això s’aconsegueix respectant les opinions, respectant a tothom. [..] I al final la gent necessita informació per poder opinar. I potser si això s’hagués penjat el document, [..]aquest Avantprojecte que va redactar el senyor Bosch per encàrrec de l’empresa de l’escorxador, si s’hagués fet tot més obert, més públic, potser la gent tindria més informació i no s’hauria arribat a aquest punt. Jo crec que, quan la gent ens trucava i ens demanava opinió com a grup, sempre hem intentat explicar que Aramoià portava fer una planta de biogàs en el seu programa electoral i a més a més veu marcar-ho amb una estrella en un mapa, vull dir que ningú es pot estranyar de que vulgueu fer una planta de biogàs i de que la vulgueu fer allà [..]. Ara bé, sí que la gent, el que ens arriba és que se sent enganyada, perquè en cap cas es va explicar que això seria a canvi de permetre una ampliació del Polígon del Prat d’aquestes dimensions eh? [..] Nosaltres doncs aquí estem, per tornar a fer reunions si cal, i per anar preparant aquesta modificació i per anar mirant quina és la millor solució per al poble. [..] Crec que és important que tornem a parlar i sobretot d’aquest projecte que pot tenir un impacte econòmic i també mediambiental molt gran per al poble.

DG: [..] He de tornar a insistir, perquè és que ho he explicat dues o tres vegades ja en aquest Ple i encara esteu dient el mateix. No teníem ni idea, ni durant la campanya electoral ni quan vem redactar el projecte, ni la proposta del programa electoral, que hi hauria aquest ampliació del Polígon. És que si no hi arriba a haver aquella venda no haguéssim pogut fer-ho! El que sí que tenia molt clar és on la volíem posar. [Explica els motius de la ubicació, es poden veure explicats a la presentació del 9 de febrer]. Una altra cosa és que hi hagi gent que no li agradi, això ja no ho discuteixo eh? Però nosaltres què havíem de saber, que això passaria després? Per tant, ostres, ens podeu dir moltes coses, però que vem enganyar la gent en el programa electoral, t’asseguro que no. No sé com més ho he d’explicar…

MT: Jo dic que és el que ens està arribant eh? No que ho diguem nosaltres.

DG: No ja ja, però és que ja no sé com més fer-ho. I després, el que sí que crec que cal, perquè vem fer una presentació, on vem tenir molt debat de si fer-la o no, perquè el que anàvem a presentar s’aguantava tot pels pèls, perquè era un projecte, no és ni bàsic, però sí que ha servit per poder aconseguir una subvenció, on ja vaig dir que els números eren molt a lo grosso perquè no teníem totes les dades, perquè es convoca la subvenció, vem fer un projecte que pogués guanyar…

Ja s’ha dit que l’escorxador va comprar els terrenys on el programa d’Aramoià proposava ubicar la planta de biogàs un any llarg abans de les eleccions.
A la presentació, l’única xifra que l’alcalde va dir que era estimada és la de generació de purins a Moià. Al final de tot de la presentació va dir que encara no hi havia un projecte concret de planta de biogàs i per tant no es podien contestar moltes preguntes. Potser hauria informat millor la població si ho hagués dit de bon principi, i hagués dit clarament quines de les coses que anava explicant encara s’aguantaven pels pèls.

MT, minut 1:16:49: Nosaltres ho diem en l’aspecte que sabia que volíeu una planta de biogàs allà, però sí que vosaltres políticament heu decidit lligar-ho amb l’ampliació del polígon del Prat eh?

DG: Sí sí sí sí, la planta pot estar sola tranquil·lament.

MT: Però els terrenys s’aconsegueixen amb l’ampliació.

DG: O expropiant, podríem haver iniciat un procés d’expropiació.

MT: Però ara mateix el que hi ha a sobre la taula és….

DG [a partir d’aquí van parlant encavalcats]: Perquè el que és interessant, crec jo eh? és no perdre de vista el fons de la qüestió, que és que tenim un problema al Polígon del Prat, que afecta totes les empreses del Polígon, també a l’empresa Masia Tero, l’escorxador, i que allà quadràvem el cercle, no ho sé, és una idea.

MT: Sí, però vull dir que és una decisió que s’ha pres eh?

DG: Oh és clar! Però perfectament la planta la podríem fer a un altre lloc, no seria la millor ubicació segurament, penso jo, vaja ho diuen els tècnics, no ho dic jo…

MT: No, o el que deies, expropiar, o comprar, o el que sigui els terrenys, i desvincular els dos projectes, però en aquest cas heu decidit, de moment el que està sobre la taula… [..]I això sí que crec que és una decisió política que heu d’assumir.

DG: És una decisió política que va condicionada a uns tempos administratius, perquè ja començarem a anar justos per poder executar això, si a sobre ens posem en un procés d’expropiació, doncs ja no arribarem.

MT: I lligar-ho pot portar un procés d’al·legacions també molt llarg.

DG: Sí, sí sí, però ho hem fet per això també eh? És perquè si no no arribarem a temps. Podem estar equivocats, però crec que és honest, i sincer també, contestar-ho, aprofitem tres coses.

Comentar que un procés d’expropiació es podria haver iniciat el 29 de maig del 2023, l’endemà de guanyar les eleccions per majoria absoluta i tenint ja la concessió de la subvenció Next Generation. Desconeixem quant temps es pot trigar a fer-se efectiva. Sobre l’opció de comprar els terrenys, estaven a la venda des del 2018 (per 317.000€, més informació aquí); la primera oferta ferma de compra va ser el juny del 2020 i va caducar el desembre 2020 (per un retard de l’Ajuntament a fer un tràmit necessari); la següent oferta de compra va culminar l’11 de gener del 2022, quan va adquirir la parcel·la el propietari de l’escorxador. Ocasions per comprar-los n’hi van haver. Es desconeix si l’Ajuntament tenia capacitat econòmica o financera per fer-ho, en cas que en tingués voluntat.

MT, minut 1:18:17: Jo tenia més preguntes, una encara està relacionada amb aquest tema, i és que fa uns plens també va passar un decret de que l’Ajuntament de Moià presentava un contenciós-administratiu contra la Generalitat per una resolució de la protecció de l’entorn de Castellnou, una mica si ens podeu dir com està aquest contenciós.

DG: Doncs no ho sé. La veritat és que això s’ha tirat endavant, no tinc cap notícia de retorn. Insisteixo per què es va fer això: la Generalitat ens va presentar el projecte que havia demanat als propietaris de Castellnou, enteníem perfectament el motiu, però el que volíem era fer-lo racional, és a dir: que estigui la depuradora enmig d’aquest espai de protecció quan és una instal·lació estratègica que ja està feta i que està acabada de renovar de fa molt poquet, ens semblava abusiu, i es podia fer vorejant-la. Crec que era raonable, no ho van voler, i hi estem en contra. Així com també, el propietari de Castellnou actual també ha presentat una demanda perquè ell ho considera poc. Bueno, és normal. Cadascú defensa els seus interessos, nosaltres els del poble, ells el seu particular, són legítims, només faltaria.

L’Ajuntament no va interposar el recurs només per la qüestió de la depuradora. Al plànol de la dreta es veu el contorn de l’àrea al voltant del castell de Castellnou que la Generalitat va protegir l’octubre del 2023. Inclou efectivament la depuradora, però de fet vorejar-la tindria el mateix resultat, perquè la protecció no implica pas la supressió de la depuradora, sinó només que no s’expandeixi. Ara bé, el contorn inclou també el vial d’accés al Polígon des de la C59, un vial que, tal com s’explica en aquesta pàgina, l’Avantprojecte preveu eixamplar fins a 8 metres, redefinint les amplades dels carrils de circulació adaptats a les necessitats actuals i posant-hi voreres i voral d’aparcament. Segons aquesta notícia d’El 9 Nou sobre el recurs interposat, l’Ajuntament ja havia al·legat contra la protecció perquè limita les actuacions al vial d’accés al Polígon, que “és susceptible de canvis estructurals”. També s’hi expliquen altres motius per al recurs, per exemple “que l’àrea que implica [la protecció] no condicioni projectes que el govern municipal descriu com a claus per al futur del poble” (citat de la notícia).

Dionís Guiteras, minut 1:28:02: Jo si em permeteu, ja que hem acabat, només volia fer un aclariment: el famós Ple de novembre va ser el dia 15. [Es comencen a sentir crits dels manifestant, que segueixen a la plaça de l’Ajuntament]. No va ser el 20, va ser el 15. Per tant va ser abans de que signéssim el Decret. I després el dia 20 vaig poder explica’us-ho. [Algú diu una cosa que no se sent perquè no té el micro encès] D’octubre! [de nou una veu no se sent per manca de micro i pels crits dels manifestants]. Però jo us ho vaig explicar, això és el que volia dir, jo us ho vaig explicar el dia 20 a la Junta de Portaveus.

Sembla que l’alcalde tenia la intenció d’aclarir el ball de dates que hi havia hagut durant el Ple, però encara van seguir en dansa. La cronologia completa es pot veure aquí. Potser el que volia dir era que havia explicat el projecte en el moment adequat, però com s’ha dit no va ser així.